A la casa del costat de la meua casa hi havia un munt d'arbres i a través d'aquests que són de fulla caduca veiem el canvi de les estacions. A la tardor queia la fulla i en la primavera tornaven a créixer les fulles verdes i els pardals feien els seus nius i podia veure si tenien ous. Si et quedaves una estona observant, veies com anaven i tornaven els pardals a incubar els seus ous al niu. De vegades algun queia i es trencava abans de néixer.
Normalment faig els deures a la taula que tinc al costat de la finestra en la meua habitació, per poder veure els nius, pardals i ous. Però ara que estem en la quarantena tancats a casa i no podem eixir a jugar al jardí, veure els nius dels pardals et dóna alegria. Fins que ahir va arribar el dia en què uns jardiners varen anar al jardí de la casa del costat i varen començar a tallar arbres i sols podies observar la tristor dels pardals pensant que s’estaven quedant sense nius i els ous queien a terra i es trencaven.
Ara te n’adones, que eixos xicotets detalls que quan no estàs tancat a casa no et fixes t’ajuden a passar la quarantena d'una manera més alegre. Però ja no hi són i sents la importància que tenien i sents un buit en el teu estómac i no saps que fer perquè no aconsegueixes entendre que tu que no pots eixir de casa excepte per a coses puntuals, i n’hi ha jardiners que puguen estar a l'aire lliure tallant arbres.
Això no és necessari, et dóna ràbia i a la vegada tristor.
ARNAU 6é
SENSE PARAULES...
ResponElimina