UNA HISTÒRIA DE POR

LA NIT DE TRONS I RELLAMPS

Hola, sóc Eva, visc a València, tinc un pare que es diu Òscar i una mare que es diu Cristina. Davant de la meua casa estan els meus veïns: Amparo i Jorge que tenen dues filles Alícia i Anna, per l'altra banda tinc una veïna que és una iaia i es diu Verònica, que fa un poc de por, viu al costat d'una casa abandonada en la qual un dia vaig notar una cosa estranya.
Era un dia de pluja, jo estava a casa, va estar tot el dia plovent però a la nit quan va parar un poc de ploure eixí al balcó per mirar com s'havia quedat el carrer i com cauen les gotes d'aigua als bassals, em vaig adonar que estava tot ple d'aigua els bassals eren immensos.
Va passar en aquell moment la cosa més estranya que havia vist mai. Em girí i vaig veure que hi havia una cortina que es menjava en la casa abandonada, després d'un temps mirant la casa vaig veure una persona vestida de blanc.
Després d'allò no vaig poder arrimar-me més a eixa casa encantada.
La meua paranoia sobre que estava encantada, va sorprendre els meus pares, no s'ho prengueren amb serietat, sinó que no es varen creure ni la meitat del que vaig dir.
Al final vaig pensar que tal vegada meu havia imaginat però hi havia una cosa que no em quedava clara.
Aleshores vaig esperar que tornara a caure una tempesta.
Va arribar el dia d'actuar, plovia un muntó, eixí al balcó amb un paraigua i una càmera, vaig mirar a la casa amb la càmera per demostrar que no menteix.
Vaig veure que estava la finestra oberta i es va eixir una cortina volant vaig suposar que algú l'agafaria.
Vaig fer una foto a la casa sense la cortina per no avorrir-me. L'endemà vaig eixir al balcó i em vaig sorprendre moltíssim i li vaig fer una foto.
Vaig ensenyar la foto als meus pares i es varen quedar bocabadats, a la 1a foto estava la cortina i a la 2a no estava.
Pensàrem que algú havia entrat i decidirem entrar junts a la casa perquè jo soles no m'atrevia.
Vàrem entrar i ens vàrem trobar amb... AAAAH!!!

FI!!!

Àfrica, 6é.