Un ser excepcional, un referent.

No sabia ben bé sobre quin tema hi podria escriure quan em van proposar participar en aquest blog. No obstant això, vaig llegir les propostes d’idees i se’m va il·luminar la bombeta quan vaig veure: “Reconeixement a algú en especial”. Així que voldria aprofitar que fa tan sols uns dies es va celebrar el Dia del Pare per a dedicar-li unes paraules. No sé si ell ho llegirà o no, però per a mi és important expressar la meua admiració a una figura tan fonamental en la meua vida.

Durant la seua infantesa mai no havia sentit parlar valencià. Va nàixer a València però els seus pares (els meus iaios) venien d’un poble de Ciudad Real i en aquells temps la nostra llengua no es parlava a la capital ni s’ensenyava a les escoles. Ell volia sentir-se com un valencià més, estima molt la nostra cultura i va ser a la universitat quan va decidir aprendre’l, tenint en compte la dificultat que això comporta quan aprens un nou idioma i ja eres gran. Ell va ser la persona que va decidir que el meu germà i jo estudiàrem a La Comarcal i per tant, gaudirem els millors anys de la nostra vida.

Professionalment ho va tindre molt clar des que era xicotet: volia ser mestre. No podia ser d’altra manera. Sempre ha tingut una gran capacitat d’estima, de treball, de paciència i de positivisme. En tots els col·legis que ha exercit, tothom se’n recorda d’ell i de la seua forma de treballar. Tant és així que els seus primers alumnes, que ara tindran al voltant de 40 anys, encara se’n recorden d’ell i el defineixen com el millor mestre que han tingut. A  més a més, fa uns mesos va estar convidat a la boda d’una exalumna.

Com ja he esmentat adés, és una persona amb una paciència desbordant però també amb una generositat admirable. Ho dona tot per tots. M’agradaria a agrair-li tot el que fa tant per mi com pel meu germà. Sempre ha estat guiant-nos i escoltant-nos quan més ho necessitàvem però també posant-nos límits. Per la meua part, em conformaria com a mínim amb ser la meitat de bona persona que n’és ell. En definitiva i amb el vostre permís, tinc el millor pare del món. Felicitats, pare.

Espere haver-vos animat a expressar tot allò que penseu (i encara no heu dit) a les persones que estimeu.

Salut i fins prompte! :) 

Júlia.