Aquesta cançó, d’origen alacantí, és una de les més populars escrites en valencià i retrata antigues costums de la societat.
Després de varies polèmiques, es va esbrinar que l'autor de la lletra és José Arques Llorens i de la música Manuel García Ortiz, els dos alacantins.
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem al Postiguet
La manta al coll i el cabasset
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum.
Arreando a xim-pam-pum.
Una volta passejava
un guàrdia municipal
passejant-se per la plaça
cap amunt i cap avall.
De la bragueta li faltava
la mançaneta i un botó.
Per allí se li mostrava
don Joaquín, el director.
(tornada)
Una volta quan tornava
el tio Pep de l'horta
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l'escaleta
es trobà un senyoret
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacauet.
(tornada)
Les xicotes de Xixona
s'han comprat una romana
pa pesar-se les mamelles
dos voltes a la setmana.
Si vols que te les pesen
posa't panxa cap amunt
i voràs què polseguera
que t'ix pel forat del cul.
(tornada)
Per dos quinzets un puro.
Per tres una pipa.
Per quatre una guitarra.
Per cinc una xica.
El puro pa fumar.
La pipa pa lluir.
La guitarra pa tocar.
I la xica pa dormir.
(tornada)
La barca del pescador
sempre fa olor de quitrà,
la dona del pescador
ja sabem quina olor fa.
Quan pregona cada dia
a tot el que veu passar,
"duc fresca la mercancía
pel que la vullga comprar".
(tornada)
Albert Martínez Alapont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada