LA PRIMERA EIXIDA

El primer dia que vam eixir al carrer va ser emocionant. Quan vaig xafar el carrer em va donar una sensació d’alegria immensa. Jo vaig exir amb el meu germà Ferran i amb ma mare, el meu germà anava amb bici i anava com un boig perquè era la primera vegada que agarrava la bici en dos mesos. Ma mare va vindre a acompanyar-nos, s’ho vam passar molt bé.

Vam anar per una senda que hi ha al costat de ma casa. La muntanya estava preciosa, hi havia un muntó de xicotets animals, em vaig sentir mal pels animals perquè tornaven a tindre companyia i ells es creien que estaven sols, que ens havíem extinguit i per eixa part sí que em va donar pena. Vam estar uns quaranta-cinc minuts al carrer. Quan duiem mitja hora ja volia tornar a casa perquè ja estava cansat del carrer. Per la senda no hi havia quasi ningú i vaig estar molt tranquil, no com a València que estava plena.

Este dia passarà al record com un dels dies més emocionants del 2020 (això era fàcil perquè no hem eixit de casa en quasi tot l’any).


Dani 6éA